regal de nadal

La vida darrere de l'aparador, a Cornnudella

Avui, a 2/4 de 8, a la Biblioteca de Cornudella de Montsant, presentarem dos llibres d'amics:

Un regal per al Fhürer, de Francesc Valls-Calçada (Arola Editors)

La vida darrere de l'aparador, de Jesús M. Tibau (Onada Edicions)

.

Segurament tindrem el cap a una altre lloc, i no, i l'acte ens servirà per a reconduir emocions.

La intenció no és fer una presentació típica, sinó més aviat una tertúlia amb l'excusa dels llibres que, aparentment poden semblar molt diferents: una novel·la amb el rerefons del nazisme, i un petit llibre de viatges per comerços de Tortosa. Moments de gran dramatisme al límit d'allò que ens pot semblar suportable, i moments de màxima quotidianitat, i la demostració que en totes dues situacions es poden viure emocions.

Fragment de La vida darrere de l'aparador

Fragment de La vida darrere de l'aparador

Sopar literari

Ahir a la nit, vaig assistir al sopar literaria que per tercer organitza Onada Editorial. Molt bona companyia d'amics i amigues de lletres.
Vaig assistir acompanyat de La vida darrere de l'aparador.

La vida darrere de l'aparador, a Surtdecasa

Gràcies a Marina Pallás per l'entrevista al digital de cultura Surtdecasa, per parlar de la meva publicació més recent, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que defineixo com a llibre de viatges, tot i que no em mogui de Tortosa.
Un llibre de distàncies curtes, de parar atenció a les coses properes, petites històries humanes i universals.

Els llibres a la Fira del llibre ebrenc

14a edició de la Fira del llibre ebrencs de Móra d'Ebre, i per 14è any hi seran els meus llibres.
De fet, ja hi són, com puc comprovar gràcies a les fotos de Marta Escolà, intrèpida fotògrafa, i m'esperen a què demà els faci companyia tot el dia.
Al maté, a les 11 hores, a la Sala Demcràcia, actuaré amb Albino Tena (Amb gust de terra, un petit espectacle de literatura i música al voltant del vi); i a les 18 hores presentarè El nostre pitjor enemic.
Amb ganes.

La vida tortosina darrere de l'aparador

Dos llibres cosins germans. Tos dos d'Onada edicions, i tos dos amb el comerç de Tortosa com a punt de partida, tots dos amb denominadors comuns, però molt diferents alhora.
La vida tortosina, de Quimo Panisello, són dos volums on l'autor fa un treball exhaustiu, amb disseny acurat, de tota una època de Tortosa (1939-1979), i demostra una gran feina de documentació i investigació.
La vida darrere de l'aparador, és la tasca d'un badoc que, mig distret, para l'orella, i els ulls (i també la resta de sentits) en diversos comerços de Tortosa, i descriu tot allò que veu, sent, o recorda, i que només pretén mostrar la humanitat que s'amaga rere cada petit gest.
En certa manera, són complementaris.

Sobre La vida darrrere de l’aparador, a Móra la Nova

Ja fa molts anys que m’uneix un feeling especial amb les dues Móres, la d’Ebre, i la Nova, tant una com l’altra, on hi faig activitats literàries amb relativa freqüència i facilitat. Destaca la meva tossuda presència a totes les edicions de la Fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre (el proper dia 27, per duplicat), però també he fet lectures de contes i versos (tant a l’una com a l’altra), i tallers literaris (tant a l’altra com a l’una), i presentacions de llibres (a totes dues), i he celebrat el dia mundial de la poesia (als dos costats de riu).

El capítol més recent d’aquesta història d’amor va tenir lloc el passat divendres. Eva Vallespí, la regidora de Cultura de Móra la Nova, amb una sensibilitat que la fa propera als meus textos (al seu facebook escriu: “no em canso de repetir la lectura dels seus llibres, com quan mires un apeli que t’agrada, diverses vegades, i sempre hi trobes una cosa nova”), em proposà la presentació del meu llibre. Quin? li vaig preguntar, perquè darrerament n’he publicat tres. “M’agradaria molt saber més de La vida darrere de l’aparador”, em va respondre i sorprendre. Això em fa feliç, perquè el llibre, en portar el nom de Tortosa al subtítol, du una sobrecàrrega d’etiqueta de “local” que no li fa justícia i que dificulta que arribi a altres ciutats. Sé que serà impossible d’evitar, en sóc conscient, tot i la universalitat del seu contingut, i per això agraeixo la seva voluntat de voler-lo portar a Móra la Nova.

Aquesta primavera de maig, indecisa, ens recorda a dies el fred de l’hivern, i per moments ens avisa de la proximitat de l’estiu. Avui, però, la tarda és neta i lluminosa, i amb aquest ànim enfilo el camí cap a Móra, (i el swing i el soul de Louis Armstrong i Amy Winehouse al cotxe). I, també molt important, amb temps suficient per a anar a poc a poc, per a entrar als pobles que la carretera ara esquiva deixant-los de costat, i saludar els veïns que passegen, sorpresos pel pas d’un cotxe que no coneixen i que han de mirar dos cops.

Arribo abans d’hora a l’edifici de la Biblioteca, i tafanejo en un tauler els dibuixos i textos amb què l’alumnat de l’escola ha versionat els contes d’Andersen; sempre hi som a temps d’aprendre dels mestres, els xiquets.

Dins, ja m’esperen Paco Sanahuja, el bibliotecari, que el dia abans m’havia entrevistat per al Cafè literari de Ràdio Móra la Nova, i Jordi Duran, que em farà la presentació, i Marta Escolà, intrèpida reportera de La nova escena, especialista en fotografiar concerts de música, esporàdicament events literaris, i amb qui he compartit lloc de feina a l’Ajuntament durant sis mesos com a “assessora multidisciplinar” . I van arribant més rostres coneguts d’aquesta família o secta cultural ebrenca, com la regidora, Eva Vallespí, Joan Josep Duran, president del CERE, Josep Moragrega, expresident d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, i Ferran Bladé, director territorial de Cultura, que es troben entre el distingit públic.

Jordi Duran fa un repàs de la meva trajectòria, subratlla també el caràcter universal del llibre, i l’enllaça amb un fragment del llibre Les primeres descobertes, del meu admirat Artur Bladé, ambientat en un petit comerç de Benissanet.

Per a acabar l’acte, intento demostrar la bellesa i la poesia que atresoren les petites coses que ens envolten, amb fotografies de petits i humils objectes que vaig trobant pel carrer.

La tarda comença a caure, amable fresca al carrer. Torno a la Ribera d’Ebre aviat, el 27. Ja en tinc ganes.

Gràcies a les fotos de la Marta Escolà (podeu veure el reportatge complet a flickr)

A Ràdio Móra la Nova

Avui, al programa Cafè literari, al 107.3FM Ràdio Móra laNova, han parlat de Cari Ariño de la seva última novel·la "La roda de l'oblit", del conte infantil "Víctor i la petita Teresita", d’Ana Grande, i del meu nou llibre “La vida darrera de l'aparador”, amb l’excuda de la presentació que tindrà lloc dempa, dia 12 de maig, a la Biblioteca de Móra la Nova, a càrrec de Jordi Duran. 
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç, a partir del minut 18.45.

presentació de La vida darrere de l'aparador, a Móra la Nova

Estic molt content de presentar el llibre La vida darrere de l'aparador, el proper divendres 12 de maig, a la
Biblioteca de Móra la Nova.
I, entre altres coses, estic content perquè el llibre neix (en sóc conscient) amb una clara etiqueta de llibre "local", en tractar-se d'una mena de viatge per comerços de Tortosa. I no és així del tot.
Aquest viatge, ambientat en uns llocs molt concret, parlar sobretot de relacions humanes, de gestos quotidians, d'emocions universals, per la qual cosa poden interessar arreu del món.
Tot i repetir-ho mil cops, sé que serà difícil que el llibre es deslliure d'aquesta etiqueta de "local", i per això agreixo l'interès de la regidoria de Cultura de Móra la Nova per presentar precisment aquest llibre, de la mà de Jordi Duran.

A la Fira del llibre de València

A Antena Caro

Entrevista radiofònica amb Conrad Duran per a Antena Caro Ràdio, i amb el cor dividit abans de Sant Jordi, parlant dels meus dos llibres, El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), i La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions).
Podeu escoltar l'entrevista en aquest enllaç.

La vida darrere de l'aparador a la Cadena Ser Ebre

Nova entrevista a Cadena Ser Ebre amb Sílvia Tejedor per comentar diversos temes literàries on m'embarco. Parlem sobre:
- El meu nou llibre La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions
-La IV Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre que tindrà lloc el dissabte 22 d'abril, amb un esmorzar a les 9 del matí i un dinar a les 14.00, tots dos al Forn de la Canonja de Tortosa, organitzat pel col·lectiu diLLUMs d'Arts al forn, amb col·laboració de l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural.
-Les trobrades mensuals dels diLLUMs d'Arts al forn
.
Podeu escoltar gravació en aquest enllaç.

La vida darrere de l'aparador, recomanat a Surtdecasa

El digital Surtdecasa inclou el meu llibre La vida darrere de l'aparador entre les cinc recomanacions literàries d'aquest Sant Jordi.
Molt content pel ressò d'aquest llibre senzill, proper, humà, sincer, real, ambientat a comerços de Tortosa, però universal.

Llegint La vida darrere de l'aparador

Lectura d'un fragment de La vida darrere de l'aparador, del capítol ambientat a Gascó.

A la Fira Literària de Jesús

Dissabte vaig assistir a la XI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, per tal de presentar el meu nou llibre La vida darrere de l'aparador. He participat a totes les edicions, que sempre són una bona excusa per trobar-se amb amics i amigues de lletres, i fer-ne de nous. Aquest cop, entre altres, he coincidit amb Ferran Cerdans, que per tercer any porta la seva parada de llibres artesans, amb Lola Salmeron i Marina Pallàs, que també presentaven els seus llibres,  i també amb Baltasar Casanova, Cinta Arasa, Marta Tena, Emigdi Subirats, Nomeí Molinero...

Signatura d'exemplars a Vall-de-roures

Aquest dijous 13 d'abril, a partir de les 6 de la tarda, trobada de tres escriptors ebrencs a la llibreria Serret de Vall-de-roures per a signar exemplars dels nostres últims llibres: Negre estalzí, de Francesca Aliern, L'incert alberg, de Josep Igual, i La vida darrere de l'aparador, de Jesús M. Tibau.
Serà una tarda agradable, segur, en companyia de tres amics i, a més, podent celebrar amb Octavi Serret que li hagi estat atorgada la Creu de Sant Jordi. . Ja us ho explicaré. Us deixo amb un fragment del tres llibres:

Ambients de La vida darrere de l'aparador

Al twitter

Fa il·lusió veure que al Twitter parlen del teu llibre; orgull de pare.
Gràcies

A la XI Fira Literària Joan Cid i Mulet

Aquest dissabte participo, com cada any, a la XI Fira Lterària Joan Cid i Mulet de Jesús, on el dissabte al matí presentaré el meu nou llibre La vida darrere de l'aparador, d'Onada Edicions.
Us espero en aquesta cita anual.

Agenda activitats

L'agenda d'activitats que tinc per davant:
.

5 d’abril. Presentació del llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, a la Biblioteca d’Amposta.

6 d’abril. Presentació del llibre col·lectiu 40 Art i lletres, a l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa.
8 d'abril. Presentació La vida darrere de l'aparador a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús

13 d'abril. Tarda. Signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures, amb Francesca Aliern i Josep Igual.
18 d'abril. Dinar amb la premsa de Cossetània Edicions a Tarragona, per presentar El nostre pitjor enemic.

21 d’abril, a les 11.30, visita a l’Institut de Roquetes.
21 d'abril, a les 19.00 , a Deltebre, presentació del llibre recull dels premis Terra de fang.
22 d'abril, esmorzar d'escriptors/es al Forn de la Canonja de Tortosa
29 d'abril. Presentació projecte literari i pictòric Viure, a la Fira del Vi de Falset
11 de maig, a les 20 hores, lectura de textos a L'Assoc de Tortosa
12 de maig, a les 19.30 hores. Presentació de La vida darrere de l'aparador a la Biblioteca de Móra la Nova.
19 de maig, a les 19.30. Presentació del llibre Gosadies, de Carme Andrade, a La 2 de Viladrich de Tortosa
27 de maig. a les 18.30 hores, presentació de El nostre pitjor enemic, a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre

31 de maig, visita a l’Escola de Remolins.

Crònica de la presentació de La vida darrere de l'aparador

Crec que encara em duren al rostre marques de felicitat del passat dijous, quan vam presentar La vida darrere de l’aparador (Onada Edicions), a la fàbrica de xocolates CREO.

Porto més de quinze anys participant en actes com aquest. No és fàcil, ni just, fer comparacions, es perd la perspectiva, però afirmo convençut que aquesta ha estat una de les millors presentacions, i gran part del mèrit es troba en la màgia encomanadissa del lloc.

L’acte no comença fins les vuit del vespre, però a les set ja sóc allí, impacient. Xavi Benet acaba uns papers a l’oficina, tràmit d’última hora que tot petit empresari ha de fer després d’una llarga jornada de treball. M’explica que a la tarda ha fet dos passes per a ensenyar la fàbrica i es disculpa que porti una camiseta al damunt, amb restes de xocolate. No, no són taques, sinó medalles. El fotografio traient el cap a la porta de la fàbrica, en senyal d’una benvinguda que sento sincera. Com a curiositat, m’ensenya un albarà de compra de publicitat dels anys 50, al revers del qual apareix el nom d’una vintena de cinemes d’arreu de la comarca: història i xocolate.

Col·loco al seu lloc les cadires que ha portat la Brigada.

Arriba el primer dels col·laboradors de l’acte, l’Emigdi Subirats, que no havia estat mai a la fàbrica i cau seduït de seguida, i comença a fotografiar-ho tot.

I Ferran Bel, l’alcalde, que excusa la seva assistència, però que fa una parada a mig camí entre la tornada de Madrid i un viatge a Barcelona aquell mateix vespre, per passar a saludar-nos. Però deixa la representació institucional en les bones mans de Dolors Queralt, regidora de Cultura i amiga.

I ja és un no parar de gent, alguns i algunes dels diLLUMS d’arts al forn, o del Club de Lectura, o de les botigues que apareixen al llibre,  que rebem acompanyats de l’olor de xocolate que a ningú passa per alt. Miquel Àngel Pradilla, d’Onada Edicions, fa esment a records d’infantesa associats a aquest gust inconfusible, i confessa que porta una comanda de productes.

Amb Ricardo Gascón, Emigidi i Dolors Queralt, aprofitem per a arrodonir serrells d’una activitat que durem a terme per Sant Jordi, i ja amb la Sílvia Panisello, assagem en un racó, a peu dret i acceleradament, la lectura de fragments que farem al final.

Demano que comencem aviat, perquè no hi ha prou cadires (només n’havíem demanat vint perquè l’espai no és gaire gran) i molta gent s’està dreta.

Comença Miquel Àngel, explica l’esperit i les motivacions d’Onada Edicions, territori des del territori amb vocació universal, pluja fina que va amarant de saó cultural, des de la humilitat, però amb treball, constància i rigor. I parla del meu estil que tendeix a la brevetat, de la capacitat de dir molt en poques paraules, i fa referència als anys llunyans de la nostra coneixença, a la residència Sant Jordi, a finals dels setanta, i de la música que ell, com a educador, posava als matins per a despertar-nos; la recordo perfectament.

Dolors Queralt parla de l’aportació insitucional que, en aquest cas, no es redueix a l’àrea de Cultura, sinó que implica també la de Comerç, però les seves paraules no són només protocol·làries; ens coneixem de fa una pila d’anys, i ens tenim confiança i estima mútua.

I arriba el meu torn, i no em cansaria de donar gràcies: a l’editorial, a l’ajuntament, a la vida per tot el que m’ha donat, a la literatura per donar-me unes eines que em permeten gaudir de la vida per duplicat, a la Sílvia, l’Emigdi i la Dolors, sempre disposats a col·laborar, sempre incondicionalment, sempre amb entusiasme, i a Xavi Benet i CREO, per oferir-nos el seu espai ple de sensacions.

Parlo de com ha sorgit la idea del llibre, de la meva evolució dels contes al dietarisme, de com abans pessigava gestos i detalls del món real, que anotava en una llibreteta per a embolicar-los després de ficció, i de com ara veig innecessari afegir-hi res més, de com m’admira que explicar la realitat a través de la meva mirada ja desperta bellesa i emoció. Començo a repassar els comerços que apareixen al llibre, i m’he d’aturar, emocionat, en nomenar Pla Natal, on la màgia es féu vida fa vuit anys, i ha de continuar Miquel Àngel.

Ja refet, explico que, com a regal, i perquè els contes mai no m’abandonen, n’he escrit un dedicat a xocolates CREO, i el llegeixo.

Per a acabar, juntament amb Sílvia Panisello, Dolors Queralt i Emigdi Subirats, a qui he demanat que posin veu a les persones/personatges, llegim tres fragments del llibre, entre divertits, i humans, entre senzills i profunds. Pels somriures de complicitat, dedueixo que molts dels assistents s’hi senten identificats.

Al darrere nostre, una antiga màquina de fer sucre impalpable.

Literatura i l’espectacle de la vida.

La vida darrere de l'aparador, a Primer Columna de Canal 21

Ja podeu veure l'entrevista d'avui amb Gustau Moreno al programa Primera Columna de Canal 21 Ebre, parlant del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que es presenta el proper 30 de març, a les 8 del vespre, a la fàbrica de xocolates CREO.

Presentació de La vida darrere de l'aparador

El cartell de la presentació del meu nou llibre La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), que tindrà lloc el 30 de març, a les 8 del vespre.
En tractar-se d'un dietari simpàtic ambientat a diversos comerços de Tortosa, hem buscat un lloc adient i especial: la fàbrica de xocolates CREO.
Durant l'acte, faré una lectura teatralitzada d'algun fragment en col·laboració de Dolors Queralt, Sílvia Panisello i Emigdi Subirats.

La vida darrere de l'aparador (fragments)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a Òptica Forteza. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

De seguida m’atrau un cartell de Multiópticas que ja m’havia cridat l’atenció en veure’l fa setmanes en una cartellera publicitària. El protagonitza un home madur, amb barba i, evidentment, ulleres, assegut amb un braç damunt la taula, en un posat elegant. La seva mirada és diferent d’altres models. Mostra certa sorpresa i astorament, com si hagués entrat algú per la porta que no esperava. Damunt la taula hi ha objecte que és un iman pels meus ulls: un llibre. Es distingeix el llom amb el títol: “How to atract woman.” No em negareu que aquesta imatge pot inspirar més d’un conte. Entre els eslógans de l’anunci, s’hi llegeix: “Totes les graduacions. Adaptació garantida. Juga. A totes les distàncies.” A què es refereixen? A les ulleres, o a les “womans”?

Comento amb Nati i Immaculada el què em suggereix l’anunci, i n’hi s’hi havien fixat. És normal, acostumem a no ser conscients del que tenim al costat.

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga de roba Castellà. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

Una mare remena roba amb sa filla d’uns vuit anys, es gira, i assenyala els penjadors de l’altre costat, per a menys edat. “Mira, què xocotet!”, diu la mare. “Què mono!”, exclama la filla que ja s’ha fet gran. Veuen llunyans els anys en què li cabia aquella roba, i els sembla impossible el ràpid que tot passa. Una, la mare, potser sent nostàlgia del temps que mai no torna; l’altra, orgull.

La vida darrere de l'aparador (fragment)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la botiga d'electrodomèstics Moderhogar. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa, i es presenta el 30 de març a un lloc especial: la fàbrica de xocolates CREO.
.

És estiu, i els ventiladors són uns dels reis de la temporada. Una dona en ve a comprar dos, iguals que els de l’any passat, “que fan un aire molt fresquet”, i els posarà a les habitacions. Parlen sobre els avantatges i inconvenients de l’aire condicionat a l’habitació: “A l’habitació? A la cuina, n’hi hauria d’haver! Si normalment cuinessin els hòmens, n’hi hauria a totes les cuines. Des de que els hòmens escuren els plats, es venen més rentaplats, i molts els vénen a comprar ells mateixos.”

La vida darrere de l'aparador (fragment)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la farmàcia coneguda com de la creu roja. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa.
.

Entra un altre client, un home gran, templat .

-Es pot?

-Com vulgui?

-Pos me’n torno.

Li pregunten com està la seva dona malalta.

-Malalta no, desmanegada. Va caure. Un braç i una cama trencats. Des del 92 que no havíem sortit de nit, i una que sortim...! I tot just davant la Puríssima, al carrer Montcada.

Demana les seves medecines. Les de la dona no cal, que està ingressada i li donen de tot.

-Així que ara fas d’amo de casa?

-Com que estic tot sol.

-Doncs ara et canto el teu.

-No cantis gaire fort.

-Si canto massa… Avui ja està mig núvol -. L’humor que no falti, ajuda a pair les desgràcies.

L’home té ganes de xerrar, es nota.

-Teníem programat l’estiu, amb los néts, i s’ha desfet tot- comenta amb to de resignació.

-Au, doncs, ànim.

I la dependenta li dóna un copet al braç. Humor, proximitat, tendresa. 

La vida darrere de l'aparador (fragments)

Un fragment del meu nou llibre, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del capítol ambientat a la merceria d'Isa Fando. El llibre consta de quinze capítols, ambientats en quinze comerços diversos de Tortosa.
.

I les dependentes, mare i filla, no paren de moure, obrir i tancar capses i capsetes. I si les parets de la botiga són plenes de lleixes, elles encara no paren d’entrar a buscar més capses a dins, el misteriós “dins”, que ja imagino com un univers paral·lel on s’hi deuen trobar restes de civilitzacions que es creien perdudes, o els secrets de l’eterna joventut. Però, tot i el tràfec que porten, estan en tot.

“Asunción!”, crida l’ama a una clienta a qui li toca el torn. Se saben el nom de la majoria, i també si n’hi ha alguna que sordeja més del compte, o si coixegen d’algun peu. Són petites enciclopèdies amb noms, mides, colors, gruixos... a la memòria.

A una altra clienta que veu vindre, i que devia fer una compra fa pocs dies, li pregunta: “de perletes, has fet curt? Doncs en buscarem més, no?”

Jo també busco perletes.

La vida darrere de l'aparador, la presentació

La vida darrere de l'aparador és un llibre diferent i, per tant, la seva presentació també havia de ser especial i per això he buscat un dels llocs més dolços de Tortosa, la fàbrica de xocolates CREO, al carrer Mas de Barberans, 3.

Allí us espero el 30 de març, a les 20.00 hores.

Les botigues

Aquestes són les botigues on es desenvolupa l'acció del llibre. Com veieu, són volgudament variades, així com també la clientela:
.

Isa Fanlo (merceria)

Farmàcia Juan José Rafecas (de la creu roja)

Moderhogar (electrodomèstics)

Confeccions Castellà

Pla Natal

Tot Taula (coses de la llar)

Caroline (llaminadures)

Esports Fevi

Ferreteria Castells

Òptica Forteza

Adam (calçat)

Flors Mònica

Pastisseria Pallarès

Gascó (joguines)

Infotècnics (informàtica)

Ambients

Imatges que m'han envoltat mentre escrivia el llibre durant les meves visites a les botigues

La vida darrere de l'aparador, ja en catàleg

Onada Edicions ja ha publicat el catàleg de les seves novetats de gener i febrer de 2017, on es troba la vida darrere de l'aparador.
Properament, la seva presentació a Tortosa.